dilluns, 3 d’octubre del 2011

D'on vingueren els vots del 22M?

Fa pocs dies, el CIS publicà la seua enquesta postelectoral referent a les autonòmiques i locals del 22 de maig. Hi ha dades interessantíssimes, amb molt de suc. Nosaltres avui ens entretindrem en la meua taula preferida: la de creuament de record de vot d'aquestes eleccions i les anteriors autonòmiques.

En un entorn on els dos principals partits van perdre suport, especialment el PSOE, és evident que la immensa de majoria de gent que els ha votat en 2011 ja ho va fer en 2007. No hi ha hagut una incorporació de votants digna d'esmentar. El transvasament de vots de socialistes a populars i a l'inrevés tampoc és gens significatiu.

Ara bé, l'interès ve en els partits que van guanyar vots: EU i Compromís. D'on els vénen els vots? Molt fàcil: del PSOE. Un 40% de persones que afirmen haver votat Compromís diuen haver votat socialista en 2007, i un 35% és la mateixa xifra per EU. En els dos casos, la xifra és molt alta i indica que la majoria del seu vot és, en termes col·loquials, prestat.

I del primer Compromís, el de 2007, com se l'han partit EU i el Compromís actual? Un 44% del vot d'EU ve de la candidatura encapçalada per Glòria Marcos fa quatre anys, mentre que un 31% de l'actual Compromís prové d'aquells votants.

És a dir, Morera i Oltra van recollir més suports entre exvotants del PSOE que entre els exvotants del primer Compromís. Si jo fos estratega de Compromís tindria en compte aquesta xifra.

Una altra curiositat és que un de cada deu votants d'EU prové del PP.

En resum, els partits menuts es nodreixen en gran part de vot exsocialista, factor especialment remarcable en el cas de Compromís. L'èxit futur d'aquestes opcions depén en gran mesura de si aquest vot, que s'ha demostrat volàtil, es fidelitza o no. Les properes eleccions generals són una bona prova de foc.

PS: Entre les altres dades, una de les que criden més l'atenció és la valoració de l'actuació del govern central al País Valencià: els votants del PSOE creuen en el mateix nombre que ha estat favorable i desfavorable. Curiós, si més no, i desolador pels socialistes. Els d'EU tenen una postura pareguda. Els de Compromís, i sobretot els populars, suspenen clarament el govern central. Aquestes dades expliquen perquè el victimisme i la denúncia continua dels greuges que causa Zapatero és un dels issues favorits dels estrategues del carrer Quart. La idea del maltractament ha calat profundament. Però atenció: aquest tema caduca en dos mesos.