Avui hi ha hagut a València la presentació de la nova coalició Compromís, on Bloc, Iniciativa i els Verds ens conviden a participar d'un tercer espai a la política valenciana al marge de PP i PSOE.
Si heu anat llegint el bloc no han faltat ocasions on he parlat de l'antic Compromís, aquella sopa de lletres (EUPV-Bloc-EVPV-EVEE-IR) que es va presentar a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 amb una sort amb prou feines discreta. Allò era una cosa mal feta, tard i sense ganes, que transpuava oportunisme i molt, molt mal explicada. El logo era una suma dels logos dels cinc partits que la composaven, els partits van fer campanya per separat i van haver fortes polèmiques internes al respecte.
Analitzem la nova coalició. No en són cinc, en són tres. Quasi els mateixos però canviant Esquerra Unida per una escissió que ningú sap quants en són. L'objectiu és paregut: entrar a les Corts. Almenys ara el tempo és correcte. Però, què ens transmet l'acte de presentació? Que la cosa acabarà malament perquè és la versió 2.0 del mateix fracàs. M'explique.
El nom previst és Compromís. Enric Morera defensa que és un valor i jo crec que està equivocat. El mot Compromís evoca discusions, escisions i desmais. I si evoca alguna cosa positiva és l'oratòria de Mònica Oltra, quan el cap de llista és Morera. Que per cert, la tardança en el relleu del Síndic al grup parlamentari és per estudiar a les facultats...
Ho han fet els tres "líders" (tres partits, tres líders de la maneta) i mostrant un cartell on es llegia Compromís i es veien tres logos. Si no tens nova imatge gràfica no et presentes, i si la imatge gràfica han de ser els tres logos no et presentes, però ni a les eleccions directament.
Els tres líders han estat sols, amb una taula menuda i en un escenari... cutre. L'escenografia ha brillat per la seua absència. El vídeo del Bloc comença amb una frase de Morera que no té res a vore en l'acte, fent broma als periodistes, que ja em dirà algú què pinta al vídeo del web. I no hi ha nota de premsa.
Els missatges transmessos pel tres han estat diferents, però no complementaris. Ja s'ha parlat de pactes postelectorals. El mateix conte de la lletera que se li va trencar al cap a Glòria Marcos. Aquestes coses, juntament amb altres detalls amb els que no m'estendré, donen la impressió inequívoca que s'estan repetint els errors de fa tres anys. Massa cares, massa logos, manca de missatge nítid, incoherència comunicativa, sensació d'improvisació i, sobretot, d'amateurisme. En compte de canviar un relat perdedor, s'ha decidit reforçar-lo.
El que se'ns escapa a més d'un és per què s'empenyen en fer les coses malament de nou. Enquestes a la mà, hi ha gent suficient per articular un espai nacionalista i de progrés al País Valencià. Però si la gent no t'ha comprat la primera part del llibre, per què vens la segona? No serà millor mirar d'escriure un llibre diferent, amb més autors i un altre argument, i que, sobretot, tinga un altre final?
