Aquesta setmana al crònica...Els últims dies hem vist com el conseller Alejandro Font de Mora reculava i retirava (tècnicament, una moratòria) l’ordre per impartir Educació per la Ciutadania en anglés. Però no n’hi ha prou. No cal malinterpretar aquesta frase: la Plataforma per l’Ensenyament Públic ha fet una feina fantàstica, amb un esforç mobilitzador i una coherència en les idees que han sorprés als confiats governants valencians, que creïen que regien un poble de mesells obedients. Doncs la realitat, cabuda, els ha desmentit. No és així. Gràcies a la feina de molta gent el govern Camps ha patit una derrota ben sonada. La primera, a més.
Però com dèiem, no n’hi ha prou. Comentàvem fa unes setmanes en aquestes mateixes línies que l’assumpte de Ciutadania no era més que la gota que havia fet vessar el got de la maltractada educació pública valenciana. L’ocurrència de Font de Mora i Camps era una frivolitat per fer sonar la cleca contra una iniciativa del govern Zapatero. Però els problemes de l’ensenyament al País Valencià van molt més enllà.
Com també vam comentar, l’abandonament del sistema públic d’educació (així com del sanitari, de transports, d’atenció social…) és fruit d’un determinat model de societat que intenta aplicar el Partit Popular. Si hi ha escoles i hospitals privats, qui puga que s’ho pague, i qui no mala sort. Els diners, a l’hípica, la vela i la Fórmula 1.
Aquesta és l’autèntica guerra, quin model de país volem. Els dels serveis públics abandonats i macroesdeveniments esportius o el d’una educació i sanitat amb recursos i a l’abast de tothom. I per això la gent de la Plataforma no es pot conformar amb una moratòria de Ciutadania en anglés. Cal aprofitar la inèrcia de la mobilització per anar conquerint més terreny i no deixar més eixida al Consell que la dignificació i la dotació suficient de recursos pels centres públics valencians. La batalla de l’educació no ha acabat, ni molt menys, i la guerra pels serveis públics serà llarga i dura.
